El planBR1 consiste en romper con todas las inercias, apagar el piloto automático y volver a mirar y a vivir todo como si fuera la primera vez. Aunque me haya quedado un poco cursi esta primera frase, quiero aclarar que esto no es ningún manual de autoayuda, sino simplemente lo que he decido hacer.
Lo que más ilusión me hace del plan es el viaje que arranca en Barcelona el 15 de febrero de 2010. Un viaje que esquivará en la medida de lo posible las prisas, los aviones, el primer mundo, occidente, las grandes ciudades y hacer el guiri. Como iréis viendo, habrá excepciones, pero esa será la tónica general.
Previsión inicial: salida por mar desde Barcelona, febrero 2010, llegada a Roma, trayecto en tren a Nápoles y estancia unos días hasta el segundo tramo en barco, ya no de pasajeros como el primero, sino un carguero, de Nápoles a Damietta. Llegado a este punto, ya marzo de 2010, recorrerse Egipto en 18 días y volverse a subir a un barco carguero que me llevará a través del Canal de Suez, surcando el Mar Rojo primero y el Mar Arábigo después, a Nhava Sheva, el puerto comercial de Bombay al Oeste de la India.
A partir de la India todo está abierto. Me gustaría recorrerme bien ese gran país durante abril 2010, quizás llegar a Nepal, o incluso al Tíbet, pero ya veremos. Y seguir hacia el sudeste asiático, pero ya veremos.
Nunca he dejado el trabajo más de un mes. Nunca he viajado con solo billetes de ida. Nunca he paseado por el mundo sin prisa por volver. Ahora lo voy a hacer.
Mucha suerte, Bruno. Me parece una gran idea que requiere, además, un gran valor no sólo para la aventura sino para dejar la rutina. Eso en sí mismo ya es algo más que muy positivo.
q auténtico tu plan por mar y tierra!!!! disfrútalo mucho, seguro que al minuto dos de estar lejos de nosotros tu cabecita se pondrá a funcionar a niveles que imaginas, suerte, cuídate y sé muy felizzzzzz! muakkkk
ei Bruno! t’anirem seguint la pista. un petonet i… pelillos a la mar? (ein? sempre m’ha fet molta gràcia aquesta frase, hu hu n_n )
És fantàstic Bruno. Moltíssimes felicitats.
Bruuu!!! Quins pebrots téns amic!
Et desitge el millor. T’ho mereixes. Espere que disfrutes molt el viatge, que conegues a molta gent i que respires tranquil la brisa del mar sense mirar enrere, sense preocupar-te més que de tu mateixa. Pren un alé de vida amb les noves experiències que t’esperen.
I el més importat, no deixes de comunicar. Els demés volem morir-se de enveja amb les teves batalletes.
Una abraçada molt forta des de Madrid.
Oleee!! Pinta genial!! Ja tens data de començament?? Quina enveja!! Per cert, em mola molt lo de planBR1!! Et seguiré per aquí, una abraçada forta!!!
L’aventura de coneixer el món amb aquest tranquilitat per a observar les diferents maneres de viure de tots els llocs que passis pel teu recorregut t’omplirà de vida.
Molta sort en el teu viatge i aquí t’estaré llegint i dessitjant-te el millor.
Una forta abraçada i records al Peppino. Napoli és una gran ciutat de partida.
Molta soooort!!! Al final sí que has fet el blog!!!
T’aniré llegint en la teva aventura «ultramarina»
molts petons i em moro d’enveja ;.)
M’agrada el teu pla i espero que el disfrutis amb intensitat i amb calma.
Una abraçada des de Barcelona.
Hola Bruno. Muchisimas felicidades por tu iniciativa. Espero todo salga muy bien y no tengas muchos contratiempo!!.. No se si pasas por America, pero si vienes por estas tierras de Nicaragua, aca tienes una casa donde quedarte. Saludos!!
En cargueros… cargueros!
Quantes vegades els he mirat des de la platja varats a l’horitzó i he desitjat viatjar «a bordo» (en realitat m’he fet una imatge idílica per una biografia de Paul Auster…). Dp em dona per pensar q no hi deu haver gaire dones allà dins i s’em treuen les ganes… (i potser precisament per aquesta dependència algun dia m’hi hauria de pujar 😉
Res Bruno, q no has començat el viatge i ja m’ha inspirat i no m’he estat de dir-t’ho.
T’asseguro q et sentiràs molt orgullós d’haver fet aquestes darreres 3 coses q menciones.
Viu
VIU, VIU, VIU, i no deixis de viure en tot el viatge !!
Yo surqué mares del sur revueltos en un carguero y fue una experiencia inolvidable: contenedores en proa, colchonetas en cubierta, pollo con patatas en la cocina, marineros del mar… espero que tus viajes por tierra y mar estén llenos de descubrimientos, será así sin duda. Viajar, hacerlo como has decidido hacerlo tú, es la mejor inversión de tiempo y el mejor regalo que uno le puede dar a su vida. Muchísima suerte en cada puerto, estación y paisaje!
b
Gràcies! No t’haurem d’aguantar a la tv durant uns quants mesos.
Molta sort i disfruta!
Aquest viatge serà impressionant seguir-lo… Uau!
Ei, Bruno fas molta enveja… me n’aniria amb tu a fer fotos arreu! Aquest agost vaig estar al Vietnam i m’hi hagués quedat, no és una manera de parlar. De moment m’hauré de conformar amb un mes l’any… i amb el teu blog que seguiré a diari,. Actualitza’l, eh?
Molta sort i molt bon viatge.
David
Bruno, felicitats i a disfrutar.
No deixaré de recomanar-te que t’acostis a Myanmar (Birmania). És un pais que no et deceberà. És molt off-the-beaten-path, molts menys turistes que a altres destinacions del sud-est asiàtic, i un exotisme molt particular.
Tampoc et perdis Pekin, Hong Kong, i Yunnan.
Ja t’aniré seguint.
Que los vientos del mar te hagan surcar las maravillas de este mundo, y que nosotros las disfrutemos desde tus relatos.
Buena suerte.
wow!!
suena increible!!
mucha mierda bruno y disfruta de esas aventuras que vas a vivir!!
un saludo y nos vemos a la vuelta…
M
Hola hijito
Estás hecho un fotógrafo profesional, ahora que volví a la afición disfruto muchísimo de tus composiciones.
Estoy sacando con una Exakta Varex IIb, con lente Pancolar 50mm-f/2.0, hecha en 1964. Con una igual tomé todas las fotos de tu primer año de vida. En esa época me parecia tener una Ferrari entre las manos, hoy siento que voy en carreta, pero igual disfruto «como un perro con dos colas»… (dicho campestre argentino)
Un abrazo
Bruno, eres/sos/ets una inspiración total! ser libre de vivir es el mayor de los lujos y el mejor regalo que te puedes hacer. Te oiré desde aquí, sólo leerte sería un desperdicio! Un beso y aprovecha todos los minutos!!!!!!!!!!
Hola Bruno:
Voy viajando contigo a cada lugar. Esta buenisimo esto de seguir el viaje . Si vas a Kerala u y puno parece que esta lleno de clinicas , hospitales , medicos etce de medicina ayurvedica y podrias hacerte unos buenissimos masajes que te curan todo. Si pasas por esos lugares contame algo , sera el viaje que hare en unos 2 años . Por ahora estoy preparando el de Japon que nos vamos el 16 de mayo.
Un abrazo muy fuerte
dani
hola brunito, recién te escribí un mail y me aparecía una cosa de contraseña re molesta que me interrumpía todo el tiempo. qué lindo todo lo que se ve en esta pág./blog/block
Disfrute, que lo merece.
Ta bueno encontrarse aquí tbién a los miembros de la flia. Qué loco, no?
Hay alguien más por ahíííííí??????????????
Eres el amo! Disfrutalo!
Ei, suposo que n’estàs al corrent, però si entres per terra a Tailàndia només et donen un visat de turista per 15 dies, mentre que si ho fas per aire és de 30. També et pots acostar a l’embaixada de Tailàndia a algún dels països veïns i demanar un visat de turista per 60 dies (ampliable fins a 90 sense haver de sortir del pais). És gratuït i triguen un parell de dies.
Sort i podria ser que coincidisim per aquelles terres.
Felicitats per el viatge que acabes de realitzar. Sens dubte una gran experiència!
Hola Bruno como estas? como se consegui viajar en cargueros o trabajo en cargueros desde capital federal, argentina. Sabes alguna pagina donde buscar?
Saludos!