CAT

Si la meva llengua materna és el castellà d’Argentina -allà vaig néixer i és on hi tinc gairebé tota la família- la meva llengua adoptiva és el català.

Tot i que ha estat la tercera llengua que he après, entre els 4 i els 7 anys la meva llengua escolar i de relació amb els amics va ser l’hebreu, el català s’ha convertit en la meva llengua iniciàtica: en la que m’he enamorat per primer cop, en la m’he desenvolupat a la ràdio i a la tele, en la que parlo amb la majoria dels meus amics, amigues i companys de professió.

Sóc culé, vibro amb la bellesa de la Costa Brava i el meu plat preferit són els calçots amb romesco. La meva identitat està formada per molts elements catalans, no tots, però sí uns quants. De fet he viscut 30 anys a Catalunya. Pràcticament tota la meva vida.

A l’hora de fer aquest viatge i aquest blog m’he inspirat, a banda de en les meves passions i anhels, en les experiències de 3 viatgers catalans contemporanis. En Marc Serena, a qui vaig conèixer a iCat fm, em va demostrar que tampoc és tant difícil ni traumàtic deixar-ho tot durant un any i fer la volta al món. El Josep Maria Romero va ser qui em va donar la idea de viatjar sense avions. Passejant per la llibreria Altaïr em vaig topar amb el seu llibre on explicava les seves experiències en barcos de càrrega. Després de llegir-me 50 pàgines allà mateix, me’l vaig comprar i vaig seguir a casa. La Isabel Romano va fer-me de Personal Lonely Planet en l’episodi d’Egipte i és qui em va acabar de convèncer per a fer aquest blog.

Tots tres han estat companys de viatge en la fase de preparació del meu. Tots tres han triat el català com a llengua per a fer la narració de les seves aventures. Jo finalment m’he decantat, com el Messi, per l’únic idioma que comparteixen totes les persones a les que estimo.