La Ruta
- 01 Barcelona
- 02 Italia
- 03 Mar Mediterráneo
- 04 Egipto
- 05 Mar Rojo
- 06 Mar Arábigo
- 07 India
- 08 Nepal
- 09 Tibet
- 10 China
- 11 Vietnam
- 12 Camboya
- 13 Laos
- 14 Tailandia
- 15 Malasia
- 16 Singapur
- 17 Indonesia
- 18 Australia
- 19 Nueva Zelanda
- 20 Argentina
- 21 Uruguay
- 22 Brasil
- 23 Paraguay
- 24 Bolivia
- 25 Perú
- 26 Catalunya
- 27 Alemania
- 28 Kosovo
- el viaje
- inspiritual
Actualizaciones de Twitter
Tuits de sokolowiczComentarios recientes
lo más celebrado del blog
5 minuts+ (div. 8:10am iCat fm)
- 01 – Deixar-ho tot, marxar de viatge
- 02 – Tipus de viatgers segons la pasta
- 03 – "Come, reza, ama" India (min 8)
- 04 – Coses importables a Catalunya
- 05 – Motius per fer submarinisme
- 06 – Sortir de la bombolla turística
- 07 – Indonèsia, desastres naturals i reaccions de la gent
- 08 – CouchSurfing, connectant viatgers amb les comunitats locals
- 09 – Mai no és massa tard!
- 10 – Un viatge llarg és ple de "primers cops"
- 11 – Viatjar low cost per Austràlia és possible
activismo
como en casa
eco
perfiles BR1
pop
Viajar en Barco Carguero (Cargo Ship)
viajes
- Around the Coast in 80 Waves
- Cosas que no hicimos jamás
- CouchSurfing
- Diario de a bordo
- el mundo a sorbitos
- El viatge del Sergi
- Goar around the world
- La Volta dels 25
- lluny.cat
- MyVuelingCity
- Nadja on Wheels
- OverAfrica
- PEIXETRODAMON
- Sempre l'Oest
- Sentint el món
- Sud Amèrica a dos
- Top to Top
- Un parell de rodes
- Yo Camino Al Revés
Contacta
Cartas de amor, muestras de apoyo, propuestas indecentes, contratar al reportero como enviado especial, esponsorizar el planBR1... juntos podemos hacer más cosas.-
Únete a otros 6.071 suscriptores
Enlaces RSS
Visitas
- 158.999 personas
Buenos Aires, retorno al principio
Nací en esta ciudad en 1972. Mis padres se tuvieron que ir de Argentina cuatro años después, conmigo a cuestas. No estaban de acuerdo con el sistema y expresaron su discrepancia de forma violenta. Las represalias fueron brutales. 30.000 compañeros de la generación de mis padres fueron eliminados (los mataron) y nosecuantos más tuvieron que exiliarse a otros países. Este traumático capítulo de la historia reciente de Argentina todavía está muy presente en el día a día -en los medios, en los debates, en las películas y obras de teatro- de la rica vida cultural de este singular país sudamericano. Desde los 4 años que vivo fuera de Argentina, pero es un país al que siempre he vuelto. Tengo a prácticamente toda la familia aquí y siento lazos culturales y afectivos. Esta visita, no obstante, es diferente. Ya no está mi abuela materna Pilar, ni mi abuelo paterno Abraham y al mismo tiempo van viniendo nuevos familiares. Es la primera vez que llego a Argentina desde el oeste (vía Pacífico y no vía Atlántico) y también es la primera vez que vengo sin prisa (o «sin apuros», como dicen acá). Sin un plan cerrado de vuelta. Quiero ver como me siento en la ciudad en la que nací. Y si puedo visitar algo más. De momento la primera semana ya estuve en la costa, caminando por la playa de Villa Gesell, charlando con Enrique y Aurora, con María y Judith, yendo a pescar con caña desde el muelle de Pinamar y viendo películas argentinas y europeas en el festival de cine Pantalla Pinamar. He estado varias veces con la bobe. Vi a Sandra y a Sebas. A Gastón, Vale, Uli y Elo. A Uri, Caro, Maxi y Emma. A Fernando y Diana. A Giani, que se casó con Malena. Y todavía me falta por ver a un montón de seres queridos. Después del calor húmedo y salvaje de los primeros días, la temperatura ahora está agradable. Hoy hace un año y un mes que me fui de Barcelona, pero el viaje de la vida empezó mucho antes en Buenos Aires y aquí he vuelto, por ahora.
Que bueno leerte otra vez! 😀 Me alegra que estés bien y que tengas una etapa reposada, es lo que más envidio de tu viaje el poder estar en los sitios sin prisas ni planes establecidos de antemano.
Un beso,
Fantástico momento para hacer una pausa.
Un punto de inflexión.
Mis raíces tienen el mismo origen aunque no la misma historia. Me ha gustado leerte, sin excusas, sin melancolía. Aunque el toque genial se lo da saberte observador de cambios, los que te muestra la vida respecto a tu propia vida cuando el origen es tu escenario actual.
¡Felicidades! Me ha gustado mucho. Disfruta por todos los que no volverán.
Un saludo,
fa goig llegir-te …
( i enveja la teva concpeció/percepció del temps !! ) 😉
Wapo !!
Hola Bruno, et veig fenomenal, es nota que el viatge et proba cada dia més.
Només falta que agafis el to argentí… et quedaria bé per explicar aquesta història teva. (veu en off)
Tornar als orígens, tots ho fem d’una o altre manera… tot i que tu ho has portat al màxim exponent. Quasi com ningú abans, diria jo.
Ja fa més d’un any que estàs fora i sempre en moviment…
Mirant, cercant, trobant, o no. Vivint!
Avui, dia molt plujós a Barcelona, veig amb claredat com es pot estar tan perdut a casa teva i en canvi tan localitzat sense rumb fix. Paradoxes, no creus?
Les preguntes que tots ens fem continuen venint-me al cap: com t’ho fas? perquè? Podria jo també? Fugir? Com es pren una decisió tan important? De que viuré? Seré capaç? I a la tornada, què?
És ben cert que aquestes preguntes també te les vas fer tu, no? I les respostes duen ser al propi camí.
Avui Els Manel han presentat un nou treball. Pot ser m’he contagiat de la seva melancolia. http://www.scannerfm.com/scannertv/manel-aniversari/
No deixis d’escriure, les teves notícies son més benvingudes que la pluja d’aquest març.
Salut ¡
Un saludo Br1, contento de saber de ti de nuevo, me alegro de que éstes ahora con la family, eso es bueno. Muchos recuerdos desde barna.
Hola Bruno, acabo de comfirmar que pares per Buenos Aires, dic confirmar perque ahir et vaig veure a les oficines de Aerolineas Argentines i vaig trigar una estona en saber si realment eres tu.., sabia del teu viatge i finalment vaig veure que si que eres tu, et volia saludar però abans de decidir-me a fer-ho ja sorties per la porta… no se si em vas veure, portava una samarreta verda, bigoti i ulleres….
Bueno en tot cas m’alegro de creuar-me amb tu, jo just ara començo una volta de 6 mesos per sudamerica… espero que em vagi tant bé com a tu.
Salutacions i si ens tornem a creuar(baixes cap a la Patagonia?) no dubtaré a saludar-te.
sort!
siki
Jejeje, així m’agrada, ja vestit per ballar un tango!
Bienvenido a Buenos Aires Bruno!
Ojalá nos cruzemos por la calle. De lo virtual a lo real.
Que la pases bien aquí.
Magalí
Excelente me entretengo leyendo tus aventuras… saludos desde España.